Què veuràs: la Lluna amb el 96,6 % de la superfície dins l'ombra de la Terra, en tons de coure, amb una franja brillant que no s'arriba a apagar mai. A ull nu, sense cap filtre.

Què no veuràs: una «Lluna de sang». Això són els eclipsis totals. Aquí sempre hi queda una vora il·luminada.

La Lluna es pon abans que l'eclipsi acabi, entre les 07:16 i les 07:28 segons la comarca. L'hora bona és entre les 05:40 i les 06:40.

Guia completa: l'hora exacta a les 42 comarques i l'Aran

Què veuràs: Venus, molt brillant, al costat d'Espiga, l'estrella principal de Verge. Dos graus de separació, poc més que l'ample d'un dit amb el braç estirat.

Què no veuràs: Espiga a ull nu sense esforç. A 9,9° d'altura l'atmosfera li menja 1,4 magnituds i queda a 2,4 aparent, amb el cel de l'oest encara clar. Venus el veuràs segur; per a Espiga, uns prismàtics.

La parella es pon cap a les 21:46. A 244° des de Barcelona hi ha Collserola i el Garraf: si pots, mira des d'un punt amb horitzó oest lliure.

Què veuràs: la Lluna minvant i, a uns sis graus, el cúmul de les Plèiades. Amb prismàtics apareixen una vintena d'estrelles blavoses on a ull nu només veus una taqueta. A les 04:00 totes dues són per damunt dels 50° d'altura.

Què no veuràs: l'ocultació. L'Anuari de l'IGN la registra perquè passa en altres punts del planeta; des de Catalunya no arriba a produir-se. L'acostament màxim, de mig grau, cau a les 15:43 amb totes dues sota l'horitzó.

A l'hora bona, cap a les 04:00, la separació real és de 6°, uns dotze diàmetres lunars. La xifra d'1° que publica l'Anuari és geocèntrica i no és el que veuràs.

Què veuràs: la Lluna minvant i Júpiter junts, baixos sobre l'horitzó est, abans que no clareigi.

Què no veuràs: l'ocultació. L'IGN la registra perquè passa en altres punts del planeta; des d'Espanya no és visible. A les 06:30 el parell està separat 7,5°, amb Júpiter a 18° d'altura i la Lluna a 25°.

Júpiter surt a les 04:44 i el cel comença a clarejar a les 06:55. L'hora bona és entre les cinc i les set.

Què veuràs: Venus reapareixent per darrere la vora de la Lluna, al migdia i amb el Sol alt. Un punt blanquíssim que surt del no-res al costat d'un creixent lunar prim.

Què no veuràs: la desaparició. Passa a les 11:26 h amb Venus a només 2° sobre l'horitzó, tapat per edificis o muntanya des de qualsevol punt de Catalunya.

Com apuntar sense escombrar el Sol. Una aplicació de cel com Stellarium o Sky Map et diu cap a on mirar, però la brúixola del mòbil s'equivoca entre 5 i 15 graus. No n'hi ha prou. Col·loca't a l'ombra d'un edifici o un mur de manera que el Sol et quedi físicament tapat, i explora només el cel que queda a la vista. No miris mai el Sol amb òptica.

L'IGN recull aquesta ocultació entre els fenòmens del 14 de setembre. És nivell C perquè sense prismàtics no hi ha res a veure, però el lloc és igual: entre Vielha i Amposta hi ha 44 segons de diferència. El que decideix si el veus és el teu horitzó est-sud-est.

Prismàtics 10x50 a Amazon

Enllaç d'afiliat d'Amazon: si hi compres, el projecte rep una petita comissió sense cap cost addicional per a tu. No condiciona el que recomanem.

Què veuràs: el creixent lunar al costat d'Antares, la supergegant vermella d'Escorpí. A ull nu s'aprecia el color rogenc de l'estrella comparat amb el blanc de la Lluna.

Què no veuràs: l'ocultació que registra l'Anuari. No és visible des d'Espanya. Aquí és una conjunció bonica, no una desaparició.

Què veuràs: Mart, magnitud 1,2, a sis graus de Pòlux, a Bessons. A les 07:00 són a 51° d'altura sobre l'est-sud-est: alts, còmodes i tots dos a ull nu. El contrast de color entre el taronja de Mart i el blanc groguenc de Pòlux s'aprecia bé.

Què no veuràs: cap detall de Mart. És lluny de la Terra i només és un punt ataronjat; la seva oposició no arriba fins al 2027.

Mart passa de 28° a les 05:00 a 51° a les 07:00. Com més tard, més alt, però el cel comença a clarejar cap a les 07:07.

Què veuràs: l'objecte més brillant del cel després de la Lluna, magnitud −4,8, sobre l'horitzó oest durant el crepuscle.

Què no veuràs: Venus alt. Quan el cel acaba d'enfosquir-se serà a 5,2° el dia 18 i a 3,3° el dia 24: baixa cada tarda. Es pon a les 21:01 el dia 18 i a les 20:40 el dia 24.

L'IGN situa el màxim el 24 de setembre. Donem el rang perquè la diferència de brillantor en aquesta setmana és imperceptible i en canvi l'altura sí que canvia: si només pots sortir un dia, surt el 18.

Què veuràs: amb telescopi i sabent exactament on mirar, un punt blavós de 2,4 segons d'arc. És el planeta més llunyà del sistema solar en el seu millor moment de l'any.

Què no veuràs: un disc. Ni de bon tros les imatges de la Voyager. És un punt que amb prou feines es distingeix d'un estel feble.

Què veuràs: la Lluna gairebé plena i, a set graus, un punt groguenc estable que no parpelleja: Saturn. És la millor nit de l'any per aprendre a trobar-lo sense carta ni aplicació, perquè la Lluna te l'assenyala.

Què no veuràs: els anells a ull nu. Per a això, telescopi i la nit del 4 d'octubre.

L'Anuari publica 7° i data la conjunció el 27, però l'instant exacte cau a les 11 del matí. La nit bona és la del 26 al 27: a les 22:00 són a 7,9° i es van acostant fins a 6,4° a l'alba. La nit seguent ja s'han separat fins a 9,7°.

Què veuràs: a les 22:00, quan el cúmul acaba de sortir, la Lluna i les Plèiades separades per menys de dos graus: hi caben totes dues al mateix camp d'uns prismàtics. Van pujant tota la nit i separant-se a poc a poc.

Què no veuràs: l'ocultació. Aquesta vegada sí que es produeix, però a les 19:36, amb la Lluna i el cúmul quinze graus per sota de l'horitzó. Alcíone no surt fins a les 21:25, quan ja ha acabat.

És l'acostament més vistós de l'any entre la Lluna i les Plèiades des de Catalunya. La Lluna al 80 % renta el cúmul: amb prismàtics se salva, a ull nu gairebé no.

Què veuràs: el creixent minvant al 33 % i, a menys d'un grau, un punt ataronjat estable que no parpelleja: Mart, de magnitud 1,1. Menys de dos diàmetres lunars de separació. A les 07:00 tots dos són a 53° d'altura sobre l'est-sud-est, alts i còmodes, i es veuen a ull nu.

Què no veuràs: cap detall de Mart. És lluny de la Terra i només és un punt; la seva oposició no arriba fins al 2027. I tampoc cap ocultació: s'acosten molt, però no arriben a tocar-se des de Catalunya.

L'acostament màxim, de 0,86°, cau a les 07:30, quan el cel ja clareja. La millor combinació de proximitat i foscor és entre les 06:30 i les 07:00: 0,9° de separació amb el Sol encara a 10° sota l'horitzó. Mart surt a les 01:59 i la Lluna a les 01:39, així que la parella es pot seguir tota la matinada, cada cop més junta.

Què veuràs: amb qualsevol telescopi de 60 mm o més i uns 50 augments, Saturn amb els anells clarament separats del disc. És l'objecte que converteix la gent en aficionada.

Què no veuràs: la foto de la NASA. Serà un punt groguenc petit amb dues nanses primes. I enguany els anells són gairebé de perfil, inclinats només 7,5°, perquè el 2025 els vam creuar de cantell.

No necessites cel fosc. Saturn es veu igual des d'un balcó de ciutat que des del Montsec. El que canvia és l'instrument, no el lloc.

Què veuràs: amb telescopi, Júpiter i un creixent lunar prim del 20 % separats per menys de mig grau, a 52° d'altura i amb el Sol alt. Júpiter surt a les 03:21 h, així que la parella també es pot seguir abans de l'alba, amb el cel fosc i més separada.

Què no veuràs: una ocultació. L'IGN la registra com a tal perquè en algun punt de la Terra la Lluna tapa Júpiter, però des de Catalunya no hi arriba: la separació mínima és de 26′, davant dels 16′ que fa el radi de la Lluna.

El Sol serà a 41° d'altura. Júpiter queda a uns 80° del Sol, però no escombris el cel amb òptica sense saber exactament on apuntes: fes servir una aplicació de cel i col·loca't amb el Sol tapat per un edifici.

Què veuràs: poques estrelles fugaces, però lentes i a una hora còmoda. És l'única pluja de l'any que no obliga a matinar. La Lluna, a l'1 %, no molesta absolutament gens.

Què no veuràs: una pluja intensa. Llevat de sorpresa, se'n compten unes poques per hora. I no miris cap a l'est: el radiant és al nord-oest, alt.

L'Anuari dona un ritme zenital de 5 meteors per hora, però amb un rang de 5 a més de 500. Les Dracònides són l'única pluja del calendari amb potencial de tempesta impredictible: gairebé sempre en donen poques, i molt de tant en tant esclaten.