El 30 d'agost de 1905 va ser l'última vegada que la corona solar va ser visible des de Catalunya. Ningú viu avui ho recorda. Han passat 121 anys. El 12 d'agost de 2026 tornarà a ocórrer — i aquesta vegada ho documentem nosaltres.
El que va ocórrer aquell 30 d'agost
Espanya sencera portava setmanes preparant-se. Des de l'Observatori de París fins als de Berlín, Ginebra i Londres, les principals institucions científiques del món havien enviat expedicions a la Península Ibèrica. L'eclipsi del 30 d'agost de 1905 era, segons els càlculs de l'època, un dels més llargs i accessibles del segle: fins a 3 minuts i 45 segons de totalitat als punts més privilegiats.
La franja de totalitat va entrar pel nord d'Espanya — entre A Coruña i Santander — va travessar Burgos i Saragossa, i va sortir pel nord de València. A Catalunya, la zona sud de Tarragona va quedar dins de la franja. Barcelona, en canvi, va estar al límit: l'eclipsi va ser lleugerament parcial a la Ciutat Comtal.
L'astrònom català que ho va fotografiar tot
El protagonista científic de l'eclipsi a Catalunya va ser Josep Comas Solà, primer director del recentment inaugurat Observatori Fabra del Tibidabo — inaugurat tot just l'any anterior, l'abril de 1904. Comas Solà va sol·licitar permís a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona per desplaçar-se a la zona de totalitat amb els seus instruments.
Josep Comas Solà · Director de l'Observatori Fabra
Comas Solà va instal·lar la seva expedició a Vinaròs, dins la franja de totalitat, amb dos telescopis refractors equipats per a fotografia i espectroscòpia. Va ser pioner en l'ús del mètode cinematogràfic per a estudis espectroscòpics de l'eclipsi — una tècnica revolucionària per a l'època. A les seves cròniques posteriors, a més dels resultats científics, no deixava d'esmentar les excel·lents menjades que oferien les fondes de la zona. La ciència, i el bon viure mediterrani, sempre junts.
L'Observatori Fabra, construït al Tibidabo en un paisatge aleshores completament despoblat, va observar l'eclipsi des de Barcelona — tot i que la Ciutat Comtal, en trobar-se al límit extrem de la zona de totalitat, va viure un eclipsi lleugerament parcial. Va ser el telescopi refractor Mailhat, instal·lat aquell mateix any de 1905, l'instrument amb el qual es van realitzar les observacions. Aquest telescopi continua operatiu avui.
L'eclipsi total va començar a les dotze hores i quaranta-dos minuts, tal com estava anunciat. Lleugerament núvol, el disc solar va aparèixer envoltat de la corona que a simple vista es divisava.
Crònica de l'època — premsa espanyola, 30 d'agost de 1905
Espanya, capital científica mundial per uns dies
L'eclipsi de 1905 va convertir Espanya en el centre del món científic durant unes setmanes. Amb una població de 18,6 milions d'habitants, dels quals gairebé 12 milions eren analfabets totals, el contrast era sorprenent: els observatoris més importants del planeta havien enviat els seus millors instruments i astrònoms.
- L'Observatori de París va enviar l'astrònom Puiseux a triar el millor emplaçament a Burgos.
- L'Observatori de Bordeus també va triar Burgos com a base d'operacions.
- Una comissió alemanya de nou membres de l'Observatori de Treptow va arribar el 23 d'agost.
- El rei Alfons XIII va observar l'eclipsi des de Burgos, juntament amb la família reial.
- A Mallorca van arribar unes 40 expedicions científiques de tot el món.
- La premsa explicava com mirar l'eclipsi amb vidres fumats a la flama de les espelmes — el que avui no recomanem en absolut.
El turisme creix com una allau a la nostra Mallorca. Els estrangers que arriben a les nostres costes amb l'ànsia de l'encant de la natura formen ja legió, i en els moments actuals en que l'eclipsi de sol ha congregat aquí tal pléyade d'homes de ciència, es nota la vibrant manifestació del turisme en un moment àlgid.
La Almudaina, portada del 30 d'agost de 1905
Com es va viure al carrer
L'eclipsi no va ser només un esdeveniment científic. Les ciutats dins de la franja de totalitat van organitzar festivitats. A Burgos, el dia de l'eclipsi va coincidir amb la col·locació de la primera pedra d'un monument al Cid, amb tribuna per a les autoritats adornada amb tapissos, flors i fullatge. Hi va haver corrides de toros, assalts d'esgrima, llançament de bengales i teatre.
Les fàbriques a Mallorca van tancar durant l'eclipsi per evitar que el fum del carbó interferís en les observacions. L'obsessió per agradar als científics visitants era tal que l'activitat industrial de l'illa es va aturar per uns minuts.
Als pobles, la gent mirava el Sol amb vidres fumats — la tecnologia de protecció visual de l'època. Els astrònoms, almenys, disposaven de filtres de vidre especialitzat. El públic general improvisava com podia.
1905 vs 2026: el mateix fenomen, un altre món
- Vidres fumats a l'espelma com a protecció ocular
- Telescopis de llautó transportats en carruatges
- Plaques fotogràfiques de vidre, revelat al camp
- Telegrames per comunicar els resultats
- La premsa tardava un dia a publicar les cròniques
- L'horari exacte requeria «mil malabarismes» amb taules astronòmiques
- 12 milions d'analfabets entre els observadors potencials
- Trens especials per apropar científics a la franja
- Ulleres certificades ISO 12312-2 amb traçabilitat de lot
- Mòbil amb trípode i app de mode pro a la butxaca
- Fotografia RAW, postprocessat en 10 minuts
- Retransmissió en directe des d'eclipsi26.com
- Crònica publicada en temps real
- Cercador amb els 221 municipis i temps exactes al segon
- Milions de persones amb accés a la informació
- GPS, apps de planificació i mapes satellit
El que no ha canviat en 121 anys
Amb tota la diferència tecnològica, hi ha alguna cosa que l'eclipsi de 1905 i el de 2026 comparteixen exactament: la necessitat d'estar al lloc correcte. El 1905, els astrònoms viatjaven setmanes abans amb instruments de centenars de quilos per situar-se a la franja de totalitat. El 2026, qui vulgui veure la corona solar des de Barcelona o Girona haurà de fer el mateix — desplaçar-se al sud.
I hi ha alguna cosa més que no canvia: la reacció humana davant la totalitat. Les cròniques de 1905 descriuen un silenci sobtat, animals desorientats, l'horitzó il·luminat en totes direccions mentre el cel sobre els observadors s'enfosqueix. Exactament el que veuran els que estiguin dins la franja el 12 d'agost de 2026.
L'enfosquiment general del cel als voltants de la totalitat va ser molt accentuat. Es va veure perfectament Venus. La temperatura va baixar considerablement.
Crònica científica de l'eclipsi de 1905 · Observatori Fabra · Barcelona
On seràs tu el 12 d'agost?
El 1905 no hi havia manera fàcil de saber si el teu poble era dins la franja. Avui sí. Hem compilat les dades oficials de l'IGN per als 221 municipis de Catalunya amb eclipsi total: temps exactes d'inici, màxim i fi de la totalitat, i durada en segons.
Els 221 municipis amb
eclipsi total a Catalunya
El que el 1905 requeria taules astronòmiques i càlculs complexos, avui cap en un PDF. Descarrega el mapa de visibilitat amb els 221 municipis, els seus temps exactes i la durada de la totalitat. Per guardar al mòbil abans del 12 d'agost.
Descàrrega immediata
O usa el cercador directament: eclipsi26.com → cercador de municipis. El 1905 trigaves dies a calcular si el teu poble era dins. Ara són 3 segons.
L'equip que necessites tu: infinitament més senzill
Comas Solà va transportar telescopis de llautó, plaques de vidre fotogràfic i espectroscopis en tren fins a Vinaròs. Tu només necessites això:
Fonts històriques: Agrupació Astronòmica de Sabadell · Arxiu Històric de l'Observatori Astronòmic Nacional · IEEC · Barcelona Memory · Observatori Fabra · Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC).